Namaste Nepalí! Des del dimarts dia 7 d’agost ja som al Nepal. Això és diferent, està clar. Ja ens havien recomanat acabar al Nepal el viatge i ara ho comencem a entendre. Aquí no hi ha tantes presses, tanta pressió, tanta brutícia, tanta gent, ... tot és més tranquil i ens notem més relaxats. Sabem que ens queda Katmandú, i segurament al ser una ciutat serà més moguda, però als pobles que hem estat de l’Índia no són com els que hem vist al Nepal; així que les ciutats esperem que tampoc.
De matinada vam travessar la frontera a Sunauli despertant al funcionari d’aduanes indi. Un cop a la banda del Nepal vam fer el visat i vam agafar un “taxi” (jeep rus fet pols i vell) compartirn-lo amb una parella d’anglesos fins a Lumbini perquè hi havia vaga de transports fins a mig matí, com gairebé cada dia que hem estat al Nepal.
A Lumbini, el poble on va néixer Buda, és un poble rural i tranquil amb el seu carrer d’hotels turístics en creixement. Hi ha molts temples budistes de diferents països al voltant del llac, l’arbre i la pedra on va néixer Buda, actualment el temple de Maya Devi i la columna de Ashoka.
El dimecres 8 d’agost vam agafar un bus cap a Chitwan, on després de tres busos locals diferents (alguns molt divertits i d’altres asfixiants) vam arribar a Sauraha on ens esperaven la Brígida i l’Ivan per passar 4 dies plegats abans del seu “trekking” de 10 dies pels voltants de l’Annapurna. Sauraha és un dels pobles a prop del parc natural de Chitwan des d’on en un entorn rural i massificat alhora pel turisme, estàvem preparats per a veure animals de selva i relaxar-nos dormin a tocar d’ella. La primera tarda vam situar-nos a la zona i vam poder veure dos cocodrils, un de cada espècia que hi ha a Chitwan (un d’ells el gavial, un estrany cocodril que només menja peixos). L’endemà al matí vam fer un safari d’alt d’un elefant amb un clima una mica en contra nostra. Va ploure tota la nit i al matí poc però anava fent. Això no ens va deixar veure gaires animals, però sí molts de cérvols,” gaurés” (un tipus de rens), un cocodril i ocells. Però l’important era voltar per allà amb elefant i veure la selva, tot i que ens hagués encantat veure rinoceronts indis, però no va poder ser. Està clar que el tigre, les hienes, els lleopards i ossos morruts són massa difícils de veure. Vam anar a veure com banyen els elefants, però ens va semblar molt guiri i a més no era el que ens esperàvem, a part de que no ens agradava com tracten els pobres elefants. Així que no ho vam fer.
A la tarda, quan el dia va millorar, vam llogar unes bicicletes per anar a veure el lloc on crien elefants i vam haver de travessar el riu amb una canoa que feia mitja por! Pobres elefants, lligats ja de ben petits en una pedra perquè no s’escapin. Fins i tot feien cara i moviments que semblaven bojos. Més tard vam anar a veure els estables dels elefants del govern, a tocar de la selva, i sorpresa!!! Hi havia un rinoceront indi mascle menjant tranquil•lament al costat de la tanca de dos filferros! Quina sort! Els guies d’allà es sorprenien de que fos tan a prop, i els hi feia una mica de por acostar-s’hi, ja que poden ser molt perillosos. Però aquest es veia tant tranquil, que semblava de mentida i tot! I ens hi vam acostar, igual que tots els turistes advertits pels guies i retirant-se quan el rinoceront aixecava el cap.
El 10 d’agost vam agafar un súper autobús de luxe (green lines) per primer cop en tot el viatge per anar fins a Pokhara. Aquí esperàvem tenir sort per veure unes vuit muntanyes de l’Himalaya reflectides al llac, però en l’època de monsons és molt complicat que no hi hagi núvols. Hem vist algun pic en algun moment, i són impressionants. A Pokhara hem passejat per Lakeside, hem anat amb canoa pel llac (remant nosaltres), hem anat amb bicicleta, hem comprat, ... i ens hem relaxat una mica. Això és súper tranquil.
Demà marxem cap a Katmandú, última parada del nostre viatge.
Fins aviat!
PD: Tenim teclat normal gràcies al portàtil de l'Ivan, han tornat els accents, ç trencades i d'altres grafies de casa!
Posta de sol davant la selva de Chitwan / Estables d'elefants / Rinoceront indi
Pokhara: remant al llac Phewa Tal, passeig amb bicicleta al poble tibetà Tashi Ling i vista de les muntanyes de l'Himalayaque veiem.
De matinada vam travessar la frontera a Sunauli despertant al funcionari d’aduanes indi. Un cop a la banda del Nepal vam fer el visat i vam agafar un “taxi” (jeep rus fet pols i vell) compartirn-lo amb una parella d’anglesos fins a Lumbini perquè hi havia vaga de transports fins a mig matí, com gairebé cada dia que hem estat al Nepal.
A Lumbini, el poble on va néixer Buda, és un poble rural i tranquil amb el seu carrer d’hotels turístics en creixement. Hi ha molts temples budistes de diferents països al voltant del llac, l’arbre i la pedra on va néixer Buda, actualment el temple de Maya Devi i la columna de Ashoka.
El dimecres 8 d’agost vam agafar un bus cap a Chitwan, on després de tres busos locals diferents (alguns molt divertits i d’altres asfixiants) vam arribar a Sauraha on ens esperaven la Brígida i l’Ivan per passar 4 dies plegats abans del seu “trekking” de 10 dies pels voltants de l’Annapurna. Sauraha és un dels pobles a prop del parc natural de Chitwan des d’on en un entorn rural i massificat alhora pel turisme, estàvem preparats per a veure animals de selva i relaxar-nos dormin a tocar d’ella. La primera tarda vam situar-nos a la zona i vam poder veure dos cocodrils, un de cada espècia que hi ha a Chitwan (un d’ells el gavial, un estrany cocodril que només menja peixos). L’endemà al matí vam fer un safari d’alt d’un elefant amb un clima una mica en contra nostra. Va ploure tota la nit i al matí poc però anava fent. Això no ens va deixar veure gaires animals, però sí molts de cérvols,” gaurés” (un tipus de rens), un cocodril i ocells. Però l’important era voltar per allà amb elefant i veure la selva, tot i que ens hagués encantat veure rinoceronts indis, però no va poder ser. Està clar que el tigre, les hienes, els lleopards i ossos morruts són massa difícils de veure. Vam anar a veure com banyen els elefants, però ens va semblar molt guiri i a més no era el que ens esperàvem, a part de que no ens agradava com tracten els pobres elefants. Així que no ho vam fer.
A la tarda, quan el dia va millorar, vam llogar unes bicicletes per anar a veure el lloc on crien elefants i vam haver de travessar el riu amb una canoa que feia mitja por! Pobres elefants, lligats ja de ben petits en una pedra perquè no s’escapin. Fins i tot feien cara i moviments que semblaven bojos. Més tard vam anar a veure els estables dels elefants del govern, a tocar de la selva, i sorpresa!!! Hi havia un rinoceront indi mascle menjant tranquil•lament al costat de la tanca de dos filferros! Quina sort! Els guies d’allà es sorprenien de que fos tan a prop, i els hi feia una mica de por acostar-s’hi, ja que poden ser molt perillosos. Però aquest es veia tant tranquil, que semblava de mentida i tot! I ens hi vam acostar, igual que tots els turistes advertits pels guies i retirant-se quan el rinoceront aixecava el cap.
El 10 d’agost vam agafar un súper autobús de luxe (green lines) per primer cop en tot el viatge per anar fins a Pokhara. Aquí esperàvem tenir sort per veure unes vuit muntanyes de l’Himalaya reflectides al llac, però en l’època de monsons és molt complicat que no hi hagi núvols. Hem vist algun pic en algun moment, i són impressionants. A Pokhara hem passejat per Lakeside, hem anat amb canoa pel llac (remant nosaltres), hem anat amb bicicleta, hem comprat, ... i ens hem relaxat una mica. Això és súper tranquil.
Demà marxem cap a Katmandú, última parada del nostre viatge.
Fins aviat!
PD: Tenim teclat normal gràcies al portàtil de l'Ivan, han tornat els accents, ç trencades i d'altres grafies de casa!
Sunauli, frontera Índia - Nepal / Lumbini, l'arbre on va néixer Buda / Autocar direcció Chitwan.
Posta de sol davant la selva de Chitwan / Estables d'elefants / Rinoceront indi
Pokhara: remant al llac Phewa Tal, passeig amb bicicleta al poble tibetà Tashi Ling i vista de les muntanyes de l'Himalayaque veiem.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada